Justificació

Tot procés, i sobretot en el disseny, comporta tres etapes essencials, plantejament d’allò que vols fer, elaboració i per últim, correcció.

La primera etapa de totes és, sempre, la més essencial i lògicament en el meu projecte dels conceptes oposats ha tingut una pes molt notable per tal de poder-lo a dur a terme.

El producte final del meu treball conté al darrera una gran càrrega de reflexió i sintetització dels conceptes que ens demanaven que representéssim, a més a més de molts prototips i opcions previs a la que finalment vaig escollir elaborar.

Per tal de fer més clara la justificació del meu treball, analitzaré i argumentaré cada un dels conceptes oposats de manera individual.

Pla i Profunditat – Els elements escollits per representar aquests dos conceptes van ser els quadrats. Vaig descobrir que a través de les posicions que adoptaven sobre el paper, tot i ser una forma bidimensional, donaven una sensació o l’altre. A més a més, he jugat amb el factor del color, al concepte pla, els colors són blavosos, més distants i freds i en canvi, ql concepte profund, els colors són taronjosos, càlids i més propers.

Estabilitat i Inestabilitat – Per tal de representar aquest concepte, m’he basat en la idea del moviment. L’element utilitzat és el triangle, ja que gràcies a tenir tres únics vèrtexs em donava més joc alhora de fer la composició. Per tal de donar més força al missatge que volia transmetre, he fet ús d’altres elements tècnics com són les trames de línies, ja que depenent de la direcció com s’emplacen poden accentuar o neutralitzar la sensació de moviment, i també les ombres, que m’han servit per indicar la posició en la que es trobava el triangle, una forma que en realitat és plana.

Agudesa i Difusió –La tercera composició únicament fa ús del cercle, ja que l’he utilitzant seguint la idea que sovint veiem plasmada a la història de l’art la qual relaciona l’esfera amb la idea del compendi de totes les coses. A més a més, la rodona em donava molt joc ja que tot i ser una forma molt definida que m’ajudava a descriure el concepte d’agudesa, també s’adaptava molt bé a l’aspecte de la difusió que he dut a terme a partir de la disminució gradual de dreta a esquerra de les formes rodones seguint la forma del cercle fet que donava la sensació de degradat que buscava.

Realitat i Distorsió – Per últim, la composició de la qual me’n sento més orgullosa és aquesta, ja que aconsegueixo barrejar la simbologia del color, la realitat vista com un concepte gris, avorrit, i la distorsió vista com un aspecte rar, on convergeixen colors oposats - el lila i el verd -per crear aquesta sensació més ambigua, gairebé onírica, amb altres aspectes tècnics que m’ha proporcionat el programa d’Illustrator i tot això de manera molt simple i sintetitzada.