Justificació

El procés creatiu que vaig dur a terme per tal de fer els meus pictogrames comporta al darrere una sèrie de reflexions que donen fruit al que ha sigut el producte final.

Des de que vam començar la assignatura de disseny, molt sovint em plantejo els objectius que aquesta professió es marca. Al plantejar-me que és per mi aquesta disciplina, acabo concloent que el disseny sempre ha estat i està al servei de la utilitat del producte ha esta creat per fer. És per aquest motiu que moltes vegades el disseny defuig de la ornamentació i de l’excés de motius decoratius i es basa en “més és menys” que va crear el racionalisme, en un intent de fer el producte el màxim clar i útil possible i evitar complicacions afegides i moltes vegades evitables.

Tot i així, crec que el disseny és capaç d’anar molt més enllà, i que aquesta simplicitat i minimalisme ha arribat a un punt en el qual resulta monòton i als productes els hi manca personalitat.

Per això, per tal de dur a terme el projecte que se’ns plantejava, vaig decidir que em volia arriscar.

Primerament, la senyalística és una de les vessants del disseny que més tendeix a la simplificació en busca d’un missatge clar, sense ambigüitats ja que aquesta s’encarrega de formular un idioma de símbols que sigui comprensible universalment. La meva intenció era intentar-me plantejar-me el treball de manera que, tot i que a través un missatge comprensible, representés molt més el fet que és un treball fet a partir de decisions formals i funcionals fetes des de la meva percepció en particular i així donar-li un tracte més personal. Es per això que a tots dos pictogrames, tan el de la pel·lícula de El Gran Dictador del gran còmic Charles Chaplin com la cançó del grup anglosaxó Dire Straits Sultans of Swing són més detallistes i fets amb molta cura.

En segon lloc, també volia explorar noves capacitats que té l’Illustrator, per tal d’acabar de familiaritzar-me amb el programa. És per aquest motiu que volia partir de zero i crear, amb ajuda de les eines que et proporcionen, tot allò que hi surt representat, ja que així encara era més fidel a la manera com jo volia que les meves idees es veiessin projectades.

Finalment, puc dir que he aconseguit molt satisfactòriament tos els dos objectius. Són dos pictogrames que són fàcilment reconeixibles i però als que alhora, crec haver aportar un component més íntim. Tot i així, sóc conscient que encara podrien polir-se i fins i tot replantejar-se certs elements que potser no acaben de funcionar dins de la composició i que la part d’autocorrecció i autocrítica és una gran fase del procés creatiu que ha d’entaular un dissenyador quan està creant un nou producte.