Justificació
Primerament explicaré els aspectes més conceptuals que em vaig plantejar a l’hora de prendre les fotografies. Cada una de les composicions que finalment he utilitzat per plasmar el meu treball reben un nom diferent i aquestes es troben conjugades sota un mateix concepte. La selecció dels cinc retrats a la Patrícia els vaig fer en un intent de representar la seva personalitat i part de la seva història a partir de fotografiar totes les facetes que pot arribar a tenir. Lògicament aquesta selecció és totalment subjectiva i molt personal.
En primer lloc, la imatge on surt la Patricia fumant l’he anomenat Fragility. Aquesta transmet una de les moltes particularitats de la protagonista. Aquesta rau en la estranya combinació d’arrogància i fortalesa però alhora dèbil, impredictible impressió que et pot transmetre la Patrícia. Crec que he aconseguit plasmar prou bé totes aquestes característiques en la imatge que va ser aconseguida mitjançant un temps d’exposició molt breu per poder capturar amb definició el fum del cigarro, aquest fum caracteritzat per ser breu, inconsistent, volàtil però que pren el protagonisme i s’eternitza dins la composició gràcies al fort contrast del seu blanc amb la resta de figures que l’envolten i la definició de la seva textura.
Posteriorment, la imatge on apareix amb ulleres de sol i camisa hawaiana, l’he anomenat Silky. Aquesta imatge representa la cara més distant i dura d’ella. Freda, determinada i crítica. Aconseguint aquest efecte a través de d’un pla contrapicat i una caricaturització del seu personatge a través del vestuari i els complements. Amb aquests components volia representar el gust selecte i definit que descriu molt bé tot el que és ella.
La tercera fotografia, on surt de cos sencer, ajupida i dins d’un interior l’he anomenat Idolize.
Amb aquesta volia representar una percepció totalment personal sobre la Patrícia però que molt probablement experimentin moltes altres persones, que és el fet de idolatrar-la. És una persona que et pot aportar molt tan a nivell personal com professional i que resulta ser una gran mestra. Tot i així, l’admiració és acompanyada per la superioritat que veiem repetida en les diferents imatges. Es per aquest motiu que la fotografia va ser pressa des de d’un punt més allunyat i mitjançant un pla contrapicat, per situar-la “per sobre” en tots els sentits.
La quarta, anomenada Ambiguity, representa la fina línia entre la bogeria i el seny per on moltes vegades la Patricia es troba. Això és plasmat a través d’un pla frontal amb un temps d’exposició més baix, deixant una mica d’estela del moviment i potenciant aquesta sensació d’ambigüitat, incertesa.
Per últim, la composició que tanca aquest projecte l’he anomenada Innocence. Aquesta mostra la cara menys habitual en la Patricia, una on ella no domina la seva expressió, la seva posició. En aquesta fotografia hi surt representada en el seu estat més pur, aquell que es dona per inèrcia, naturalment, inexplicablement. Tot i que a nivell fotogràfic és la foto aparentment més senzilla i típica, és una mostra única d’una actuació totalment innata, sense màscares ni papers a interpretar, de la Patricia.
La càmera utilitzada va ser una Canon 750D, i la majoria de fotografies van ser presses amb un objectiu de 50mm molt indicat pel gènere fotogràfic treballat com és la retrat. Tot i així, per una necessitat compositiva, una de les fotografies va ser pressa amb un objectiu estàndard 18-55 mm ja que te un grau de visió més ampli. He treballat les fotos en blanc i negre, donant un fort contrast sempre entre tots dos colors, i amb la voluntat de donar molta presència a la figura de