Justificació

La identitat corporativa que he decidit crear consisteix en una rata, la cua de la qual escriu la paraula RAT.

Aquesta imatge surt fruit de la meva voluntat d’utilitzar un joc de paraules que li doni sentit a la identitat corporativa. Com que l’editorial per la qual estem creant la identitat ha de ser d’art, decideixo jugar amb aquesta paraula. De seguida me n’adono que la paraula que té un significant més semblant a la paraula art és la paraula en anglès, rat. De cop, veig molt clar la direcció que vull prendre, el significat implícit que li vull donar a la meva identitat corporativa.

Com ja he dit, art i rat tenen un significant molt semblant però un significat molt distant. Per excel·lència, al sentir la paraula art, ens imaginem allò bonic per excel·lència, estètic, admirable, ideal. En canvi la imatge d’una rata ens porta a imaginar-nos coses totalment contràries. Moltes sovint, aquest animals són utilitzats per representar els “outsiders” de la societat, allò brut, menyspreable, que només és portador de mal.

Tot i així alguna cosa em diu que aquestes paraules, tot i semblar antònimes, no ho són tant, que, en realitat, mantenen alguna relació o, que si més no, la puc trobar.

I així és com, finalment, d’entre totes les altres idees que estava considerant, m’acabo decantant per aquesta ja què tota ella comprèn un  missatge al darrere que  trobo molt interessant. L’art, com ja he dit, és allò “bell”, anhelat, necessari per viure, que és dona a totes les societats per inèrcia, perquè forma part de la naturalesa de l’ésser humà. Quedant entès el concepte d’art, passem ara al concepte d’artista que es dona en el context actual. Jo crec que tots projectem dins nostre una mateixa personalitat, el mort de gana,  que, vivint de l’art que produeix, gairebé no arriba a final de mes, un personatge que va a contracorrent de tothom.

Davant d’aquesta gran contradicció que s’està produint  avui en dia, amb la meva identitat corporativa Rat, reivindico la figura de l’artista, banalitzant la figura que sovint se’ls hi dona, atribuint-li una aparença molt afable i irresistible per tothom, ensenyant que, malgrat ser injustament considerats rates, aquestes no són pas un insult, ja que, no només produeixen allò que tota una societat necessita per funcionar bé, sinó que ells mateixos també són bells i admirables per les seves qualitats.